Presentació
L'expressió gràfica
Els grecs Pitàgores, Tales i Euclides, entre d'altres, van desenvolupar en gran mesura la geometria plana, una potent eina per a la representació gràfica dels elements espacials. Entre finals de l'Edat Mitjana i principis del Renaixement, pintors com Durero i Miquel Àngel van començar a desenvolupar tècniques que permetien donar la sensació de tridimensionalitat sobre la base de dos tipus de projeccions: còniques i cilíndriques.
L'origen modern de l'expressió gràfica es troba descrit a "Geometria Descriptiva" de Gaspard Monge. Aquest brillant matemàtic francès, nascut el 1746, va ser el precursor de la primera ciència del dibuix tècnic, a la qual ell mateix va definir com a Geometria Descriptiva en el seu llibre publicat el 1795. Monge també va desenvolupar el sistema dels plans acotats quan treballava com a tècnic cartogràfic de Napoleó, però aquestes tècniques van ser considerades secret militar durant més de trenta anys per l'exèrcit francès.
"Els fonaments de l'actual projecció ortogonal gràfica no han canviat gaire des d'aleshores, encara que sí que ho han fet els mètodes i les eines, així com els estàndards i les convencions. L'ús del CAD es fonamenta en les bases matemàtiques de Monge i en la geometria computacional".
Malgrat el treball en programes CAD paramètrics, des de l'àrea d'Enginyeria Gràfica no s'oblida la pràctica del croquitzat. El croquis és un conjunt de vistes realitzades a mà alçada i a llapis, que permeten la correcta interpretació d'una peça industrial. El croquis només és un esborrany que permet comprendre l'objecte per poder després dibuixar correctament la peça que ens interessa, la qual cosa no impedeix que intentem aplicar totes les normes apreses de dibuix industrial.
Quan volem dibuixar un objecte tridimensional sobre un suport bidimensional, s'utilitzen les vistes, que són les imatges de l'objecte projectades sobre tres plans perpendiculars entre si, que representen el nostre espai tridimensional. L'observador es suposa situat a l'infinit, de manera que la projecció és cilíndrica, és a dir, els raigs projectants són paral·lels. Les projeccions són, a més, ortogonals als plans de projecció.
En el món de l'enginyeria industrial existeixen dos sistemes de representació cilíndrica: l'europeu i l'americà. L'alumnat de les assignatures d'expressió gràfica del Departament aprèn a conèixer els dos sistemes, malgrat que les nostres representacions gràfiques sempre es fan amb el sistema europeu, on la peça se situa en el primer diedre, quedant la planta sota l'alçat i el perfil esquerre a la dreta de l'alçat.
Origen del DEGD
El Departament d'Enginyeria Gràfica i de Disseny (DEGD) té el seu origen en l'antic Departament d'Expressió Gràfica a l'Enginyeria (DEGE). Aquest canvi de nom es va realitzar l'any 2020 (Acord del Consell de Govern CG/2020/03/04).
Aquest canvi recollia els nous coneixements que s'estaven desenvolupant en el departament relacionats amb el disseny industrial, el disseny i desenvolupament de producte, la sostenibilitat, i també per la incorporació del grup de professorat escindit de l'antic departament d'Enginyeria paperera i tèxtil.
Abans de la creació dels departaments, com a organització transversal de coneixement per àrees, el professorat de les escoles industrials de Catalunya ja impartia Dibuix Tècnic i Oficina Tècnica, dues de les grans assignatures en què s'organitzaven els estudis d'enginyeria.
La Junta de Comerç de Barcelona havia creat el 1769 un sistema d'ensenyament tècnic, científic i professional, i aquests ensenyaments van ser concentrats el 1850 a l'Escola Industrial de Barcelona, més tard anomenada Escola d'Enginyeria Industrial. A partir de 1870, les iniciatives municipals van començar a fundar escoles professionals pràctiques, per formar obrers especialitzats i tècnics mitjans, sota el paraigua de l'Escola d'Enginyeria Industrial.
Foment del Treball Nacional, organització patronal catalana, va redactar un informe el 1900 reivindicant la industrialització d'Espanya, fomentant la creació d'escoles industrials repartides per tota la geografia espanyola. Escoles on els estudiants estarien en contacte amb el treball industrial, però on també rebien ensenyaments teòrics.
El 1901, el ministeri d'Instrucció Pública del govern espanyol va plantejar una sèrie de reformes que tindrien un gran impacte en les escoles tècniques existents fins aleshores, seguint en part les recomanacions de l'informe de Foment del Treball Nacional. Es van crear, més enllà de l'Escola Industrial de Barcelona, nou Escoles Superiors d’Indústries repartides per tota Espanya, dues de les quals a Catalunya (Terrassa i Vilanova i la Geltrú). En aquestes escoles industrials ja es va començar a impartir Dibuix Tècnic des de l'inici, i més endavant l'assignatura d'Oficina Tècnica.
"El 1908, el Rei d'Espanya, Alfons XIII, acompanyat pel president del Consell de Ministres, Antonio Maura, va visitar l'Escola Industrial de Barcelona. Es van pronunciar grans discursos i es va visitar tot el recinte. Més que una única escola, es buscava representar el concepte modern d'un campus, és a dir, un lloc per a la vida quotidiana dels estudiants. La visita va suposar el suport a la millor Escola Industrial d'aquell moment a Espanya. Albert Einstein la va visitar el 1923 i hi va impartir un curs de dos dies a l'Institut d'Estudis Catalans".
Amb la posterior reforma universitària de 1928, els centres docents tècnics espanyols es van classificar en quatre tipus: escoles de treball, escoles professionals, escoles industrials i escoles d'enginyers industrials. Tots aquests centres s’agrupaven dins de l'Escola Industrial de Barcelona, que per motius polítics va passar a anomenar-se Real Politècnic Hispanoamericà.
El 14 d'abril de 1931 es va proclamar la Segona República Espanyola. Després de la seva proclamació, el conjunt dels centres docents agrupats a Can Batlló va recuperar el nom d'Escola Industrial de Barcelona, ara sota la dependència del govern de la Generalitat de Catalunya, amb el reconeixement de l'Estat espanyol i amb el concurs de la indústria catalana. Es van potenciar els plans d'estudi, i al maig de 1934 va tenir lloc, a l'Escola Industrial de Barcelona, el Congrés Internacional d'Ensenyament Tècnic, on també van participar professors de l'àrea de coneixement de Dibuix Tècnic i Oficina Tècnica. L'Escola Industrial de Manresa es va fundar el 1942.
L'actual professorat del DEGD és l'hereu dels coneixements tècnics de Dibuix i Enginyeria que es van començar a impartir el 1850 a Barcelona, i hem vist com s'han desenvolupat a altres ciutats catalanes fins a la creació de la Universitat Politècnica de Catalunya. Coneixem el nostre passat, administrem el nostre present i somiem amb un futur prometedor on el nostre saber ajudarà a formar la propera generació d'enginyers.
Font: Escola industrial de Barcelona: Aula de dibuix (esquerra) i (dreta) on després estarien les aules de dibuix (voltant de 1910)
Organització
- (052) Enginyeria de disseny industrial i desenvolupament de producte
- (053) Enginyeria paperera
- (054) Expressió gràfica a l’enginyeria. Enginyeria gràfica. CAD/CAM/CAE
- (055) Projectes d'enginyeria
- (05) Medi ambient. Desenvolupament sostenible
La seva activitat docent es desenvolupa fonamentalment en els àmbits de l’enginyeria gràfica, enginyeria de disseny industrial, disseny i desenvolupament de producte, projectes d'enginyeria, enginyeria paperera i sostenibilitat. Té una plantilla de 110 professors/es i el seu encàrrec docent és d'aproximadament 5.000 punts PAD.
Es duu a terme docència de grau, màster i doctorat a:
- l'Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT),
- l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB),
- l'Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE),
- l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG),
- l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa (EPSEM) i a
- l'Escola d'Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC).
Comparteix: